Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Juli Gutiérrez. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Juli Gutiérrez. Mostrar tots els missatges

dimarts, 30 de juny del 2015

La matemàtica de la Història. La teoria cíclica d'Alexandre Deulofeu


La matemàtica de la Història. La teoria cíclica d'Alexandre Deulofeu  
Enric Pujol; Jordi Casassas; Francesc Roca; Juli Gutiérrez
Brau
2005
167 pàgines

"Entre els anys 1930 i 1939, Alexandre Deulofeu posa les bases de la teoria La matemàtica de la història, en què anuncia alguns dels fets històrics que es desenvoluparan a la segona meitat del segle XX, com la forta puixança d'Alemanya després de la Segona Guerra Mundial, la pèrdua del poder internacional d'Anglaterra o la caiguda i el desmembrament de l'URSS. 

La teoria ens mostra com els períodes històrics segueixen un model repetitiu, cíclic, amb la mateixa cadència amb què es desenvolupen els cicles biològics. Postula que la història universal es repeteix amb una regularitat matemàtica i que, per això, es pot preveure amb força minuciositat què pot passar en el futur. 

Només quan s'ha abordat d'una manera sistemàtica i des de les diverses perspectives actuals la reconstrucció de la història de la historiografia i de les idees, Alexandre Deulofeu i la seva "matemàtica" han tornat a despertar un renovat interès."   

Alexandre Deulofeu. La matemàtica de la Història


Alexandre Deulofeu. La matemàtica de la Història
Juli Gutiérrez
Llibres de l'Índex
2004
168 pàgines

"Alexandre Deulofeu i Torres (L'Armentera, 1903 - Figueres, 1977) fou un home polifacètic -savi, professor, farmacèutic, químic, polític republicà, historiador- que va trobar l'origen del romànic entre l'Empordà i el Rosselló i, sobretot, fou filòsof de la història. 

 La matemàtica de la història és el nom de la teoria amb què explica les civilitzacions com processos biològics amb cicles que es repeteixen, en els quals la demografia, els imperis i les onades i/o morts imperials donen encertades previsions des de la unificació d'Alemanya, la caiguda de l'imperi soviètic, l'evolució de l'imperi nord-americà, el principi de desintegració de la Xina o la fi imminent de l'imperi espanyol i l'alliberament de Catalunya, mare i origen de la cultura europea. 

Tot i seguir la línia d'altres filòsofs de la història com Oswald Spengler o Arnold Toynbee, Alexandre Deulofeu no era ni simplificador ni pessimista, i el temps li ha donat la raó."