Escola de rebel·lia. Història d'un sindicalista

Escola de rebel·lia. Història d'un sindicalista

Salvador Seguí

Edicions El Jonc 

Lleida, 2007

"Salvador Seguí, el Noi del Sucre, ha estat, amb poca mena de dubtes, una de les figures més rellevants del moviment obrer català del primer terç del segle XX i, alhora, la seua imatge ha quedat fixada en la nostra memòria col·lectiva com la de la lluita de la classe treballadora per la seua emancipació.  Tot i així, però, l'obra escrita de Seguí ha esdevingut pràcticament inaccessible per als lectors, ja que en els darrers trenta anys aquesta ha merescut poca atenció tant per part d'historiadors i estudiosos com d'editorials. 

Escola de rebel·lia recull, d'una banda, una petita novel·la escrita per Seguí i publicada originalment el 1923 a la col·lecció "La Novela Social" de Madrid i, de l'altra, tot de conferències i entrevistes realitzades pel Noi del Sucre entre 1918 i 1919. La novel·la de Salvador Seguí ens permet apropar-nos als diversos aspectes de la vida diària dels sindicalistes catalans, i les conferències pronunciades per Seguí al Congrés de la Confederació Regional del Treball de Catalunya el 1918, al Congrés de la CNT i a l'Ateneu de Madrid el 1919 ens mostren l'activitat organitzadora i el pensament sociopolític de Salvador Seguí en la seua totalitat".

Tradició i Llibertat. Antics fonaments per una nova Catalunya

Tradició i Llibertat. Antics fonaments per una nova Catalunya

Josep M. Gràcia, Ferran Iniesta, Agustí Nicolau

(pròleg d'Albert Sánchez Piñol)

Edicions Bellaterra

2014

236 pàgines

"La gran pregunta que ens formulen els autors és la següent: "D'acord, és possible que assolim una Catalunya independent. Però a partir d'aquell dia, de què omplirem aquest fastuós futur?" (...)

Tradició i Llibertat és una gran aportació a aquest futur col·lectiu perquè, per sobre de totes les condicions necessàries, a una Nació que vol construir-se li cal un requisit suprem, previ a tots els altres: pensar-se (...)

Vet aquí la clau de volta, la profunda originalitat de Tradició i Llibertat:  una invocació a tots els elements no materials que envolten el procés sobiranista. 

Del pròleg d'Albert Sánchez Piñol

Els autors d'aquest llibre són poc coneguts del gran públic, però no dels cercles especialitzats. Josep M. Gràcia és un bon coneixedor del simbolisme tradicional, Ferran Iniesta ho és del pensament tradicional africà i Agustí Nicolau de la tradició espiritual de Catalunya. En aquesta obra, ells amb l'ajuda d'una desena de col·laboradors, presenten els pilars fonamentals d'una Catalunya renovada."

Joan Salvat-Papasseit, l'home entusiasta

Joan Salvat-Papasseit, l'home entusiasta

Ferran Aisa, Remei Morros

Virus

2002

327 pàgines

"Salvat-Papasseit (1894-1924) és l'exemple més pur de l'home que, sortint de baix, pren consciència i, des de la seva condició de proletari, es rebel·la. I ho fa a través de la "kultura", paraula màgica per Salvat, però allunyat dels academicismes i les floritures noucentistes de l'època. El seu autodidactisme es nodreix de lectures àcrates i compromeses que l'ajuden a formar-se un caràcter rebel i el fan evolucionar des d'un catolicisme profund cap al socialisme i l'anarquisme i cap a un nacionalisme de profundes arrels socials. 

Compromès amb la realitat política del moment, funda diaris com Un enemic del Poble i Arc Voltaic i col·labora a d'altres com Los Miserables, La Columna de Foc, etc., abans de  -condicionat per una tuberculosi que acabaria amb la seva vida als trenta anys- concentrar-se en una tasca poètica que faria de Salvat un dels referents imprescindibles de la poesia catalana del segle XX. El Salvat de mots inflamats, el Salvat avantguardista, el Salvat revoltat... esdevindrà Poeta, és a dir, l'home entusiasta. 

La matemàtica de la Història. La teoria cíclica d'Alexandre Deulofeu

La matemàtica de la Història. La teoria cíclica d'Alexandre Deulofeu  

Enric Pujol; Jordi Casassas; Francesc Roca; Juli Gutiérrez

Brau

2005

167 pàgines

"Entre els anys 1930 i 1939, Alexandre Deulofeu posa les bases de la teoria La matemàtica de la història, en què anuncia alguns dels fets històrics que es desenvoluparan a la segona meitat del segle XX, com la forta puixança d'Alemanya després de la Segona Guerra Mundial, la pèrdua del poder internacional d'Anglaterra o la caiguda i el desmembrament de l'URSS. 

La teoria ens mostra com els períodes històrics segueixen un model repetitiu, cíclic, amb la mateixa cadència amb què es desenvolupen els cicles biològics. Postula que la història universal es repeteix amb una regularitat matemàtica i que, per això, es pot preveure amb força minuciositat què pot passar en el futur. 

Només quan s'ha abordat d'una manera sistemàtica i des de les diverses perspectives actuals la reconstrucció de la història de la historiografia i de les idees, Alexandre Deulofeu i la seva "matemàtica" han tornat a despertar un renovat interès."   

Alexandre Deulofeu. La matemàtica de la Història

Alexandre Deulofeu. La matemàtica de la Història

Juli Gutiérrez

Llibres de l'Índex

2004

168 pàgines

"Alexandre Deulofeu i Torres (L'Armentera, 1903 - Figueres, 1977) fou un home polifacètic -savi, professor, farmacèutic, químic, polític republicà, historiador- que va trobar l'origen del romànic entre l'Empordà i el Rosselló i, sobretot, fou filòsof de la història. 

 La matemàtica de la història és el nom de la teoria amb què explica les civilitzacions com processos biològics amb cicles que es repeteixen, en els quals la demografia, els imperis i les onades i/o morts imperials donen encertades previsions des de la unificació d'Alemanya, la caiguda de l'imperi soviètic, l'evolució de l'imperi nord-americà, el principi de desintegració de la Xina o la fi imminent de l'imperi espanyol i l'alliberament de Catalunya, mare i origen de la cultura europea. 

Tot i seguir la línia d'altres filòsofs de la història com Oswald Spengler o Arnold Toynbee, Alexandre Deulofeu no era ni simplificador ni pessimista, i el temps li ha donat la raó."   

La sardana i la religió de les bruixes. Una recerca sobre l'espiritualitat arcaica i la geografia sagrada

La sardana i la religió de les bruixes. Una recerca sobre l'espiritualitat arcaica i la geografia sagrada

Jordi Bilbeny

Librooks

1a edició: març 2015

357 pàgs. 

"El 5 d'agost del 1552, a Olot, els cònsols i jurats de la Casa de l'Almoina, convocats i reunits pel nunci Pere Salvador i Brugats, prohibeixen "lo ball de la sardana y altres balls deshonests". 

És el primer registre de l'existència de la sardana, que apareix com un ball enemic de la moral i de les creences establertes per l'Església catòlica. 

A partir d'aquest succés, Jordi Bilbeny engega un "gran viatge a la recerca dels fets" que indaga entre els "bocins de mirall" del passat la relació entre les bruixes, conservadores de les tradicions i els cultes precatòlics, i la dansa catalana per excel·lència. La sardana i la religió de les bruixes és una obra exhaustiva  que revela els fonaments pagans de la sardana i la persecució a què va ser sotmesa pels estaments de l'Església i les classes dominants, paral·lela a la que es va dur a terme contra la bruixeria. 

De les actes dels processos inquisitorials fins a festes populars com el Ball del Cornut de Cornellà del Terri, de l'obra de poetes com Salvador Espriu a les arrels basques de la cultura ibera, Bilbeny ens embarca en un viatge per l'imaginari cultural català, sempre desvelant les veritats que s'amaguen més enllà dels relats oficials. En la seva cerca, ens descobreix l'autèntic caràcter d'algun dels indrets mítics de la geografia de Catalunya i, en última instància, ens porta a reflexionar no només sobre la sardana i moltes de les nostres tradicions, sinó sobre el veritable origen de la cultura catalana. 

Anarquisme i alliberament nacional

Anarquisme i alliberament nacional

Ricard de Vargas-Golarons, Joan A. Montesinos, Josep M. Canela, 

Joan Casares, Joan Palomas, Enric Cabra 

El Llamp 

1987

157 pàgines

"Per primera vegada apareix al nostre país un estudi sobre Anarquisme i alliberament nacional, realitzat per un col·lectiu de joves llibertaris, en el qual s'assumeix plenament l'independentisme des de posicions àcrates, tot criticant alhora el caduc espanyolisme anarquista i l'independentisme estatista i autoritari. 

En el llibre -que és tant de crítica política com d'anàlisi històrica del moviment llibertari català i la qüestió nacional, i es presta per tant al debat i la discussió- es dóna testimoni de l'existència d'un nou moviment anarco-independentista català, que aporta una nova visió de l'independentisme."

Que pagui Pujol! Una crònica punk de la Barcelona dels 80

Que pagui Pujol! Una crònica punk de la Barcelona dels 80

Joni D. 

La Ciutat Invisible Edicions

2010

164 pàgines

"És un relat viscut i trepidant d'alt contingut batallant. Una crònica plena de referències musicals i localitzada a espais mítics de la capital catalana, molts d'ells desapareguts i esborrats de la memòria oficial, d'una ciutat en constant lluita per mantenir encesa la flama de la resistència. 

Un collage narratiu que combina la recerca històrica i autobiogràfica, amb un acurat esforç per retratar la Barcelona de la dècada dels 80 des d'una òptica punk, a partir de fotografies, cartells, octavetes, fanzines i retalls de premsa. 

El protagonista d'aquesta història és el propi autor: en Joni D. adolescent i punk que ens condueix des de l'irreverent escena musical alternativa i les primeres okupacions, fins a les mobilitzacions autònomes en contra de l'OTAN i del servei militar.

La història de deu anys que comença amb les primeres emissions de les ràdios lliures, i acaba amb el naixement de diversos projectes autogestionaris vinculats als moviments socials barcelonins. 

Un treball militant i resistent que ens mostra el pes i la significació de les contracultures urbanes, tot qüestionant l'estratègia de l'amnèsia orquestrada durant la Transició."    

Il·luminacions. Catalunya visionària

Il·luminacions. Catalunya visionària

Pilar Parcerisas (directora)

CCCB

2009

335 pàgines