Cómo cambiar el mundo

Cómo cambiar el mundo

Eric Hobsbawm

Crítica

2011

490 pàgs. 

"Eric Hobsbawm, el más famoso de los historiadores actuales y una de las voces más autorizadas de la izquierda, sintetiza en este trabajo más de cincuenta años de trabajos en torno a Marx y el marxismo. El libro, que comienza con un estudio sobre "Marx hoy" y acaba con otro sobre la relación, a lo largo del tiempo, entre Marx y el movimiento obrero organizado, cuya conclusión es que, ante los problemas del siglo XXI, "ha llegado de nuevo el tiempo de tomar a Marx en serio", nos ofrece una primera parte con una serie de trabajos sobre Marx y Engels, sobre sus obras y sus ideas políticas, y una segunda dedicada en especial a la evolución del marxismo, y de su influencia, desde 1880 hasta la actualidad. Como corresponde a lo que cabe esperar de Hobsbawm, este no es tan solo un gran libro de historia, sino que tiene además la pretensión de que, como nos dice el propio autor, "pueda servir a los lectores para reflexionar acerca de lo que va a ser su futuro, y el de la humanidad, en el siglo XXI".

Perdut en la gentada

Perdut en la gentada

Raixid Bonàs Miró

Els Llibres del Rif

??? pàgines

Hasta el final. 20 años de punk en España

Hasta el final. 20 años de punk en España

José A. Alfonso (coord.)

Zona de Obras

Zaragoza, 2002

250 pàgs. 

Hasta el Final es el primer libro que cubre la historia del punk español. Desde sus comienzos a finales de la década de los años setenta hasta hoy, y siempre desde una perspectiva gráfica, en este libro se repasa la evolución de un género minoritario que, contra todo pronóstico, alcanzó unas cotas de creatividad difícilmente comparables a las de cualquier otro tipo de género musical español. Tomando como base cuatro capítulos que repasan las escenas de las zonas españolas más prolíficas -Barcelona, Euskadi, Madrid, Zaragoza- el armazón de  Hasta el Final es una colección de fotografías, carteles, entradas de conciertos y recuerdos escritos por algunos de sus protagonistas cuya única pretensión es la de dejar constancia de un movimiento que existió -y aún existe- de espaldas a las corrientes oficializadas de la industria discográfica. (...)

Escola de rebel·lia. Història d'un sindicalista

Escola de rebel·lia. Història d'un sindicalista

Salvador Seguí

Edicions El Jonc 

Lleida, 2007

"Salvador Seguí, el Noi del Sucre, ha estat, amb poca mena de dubtes, una de les figures més rellevants del moviment obrer català del primer terç del segle XX i, alhora, la seua imatge ha quedat fixada en la nostra memòria col·lectiva com la de la lluita de la classe treballadora per la seua emancipació.  Tot i així, però, l'obra escrita de Seguí ha esdevingut pràcticament inaccessible per als lectors, ja que en els darrers trenta anys aquesta ha merescut poca atenció tant per part d'historiadors i estudiosos com d'editorials. 

Escola de rebel·lia recull, d'una banda, una petita novel·la escrita per Seguí i publicada originalment el 1923 a la col·lecció "La Novela Social" de Madrid i, de l'altra, tot de conferències i entrevistes realitzades pel Noi del Sucre entre 1918 i 1919. La novel·la de Salvador Seguí ens permet apropar-nos als diversos aspectes de la vida diària dels sindicalistes catalans, i les conferències pronunciades per Seguí al Congrés de la Confederació Regional del Treball de Catalunya el 1918, al Congrés de la CNT i a l'Ateneu de Madrid el 1919 ens mostren l'activitat organitzadora i el pensament sociopolític de Salvador Seguí en la seua totalitat".

Jesús busca a Jesús. Crònica d'una recerca perillosa

Jesús busca a Jesús. Crònica d'una recerca perillosa 

Jaume Rodri

Edicions de 1984

2015

232 pàgines 

Del maig del 68 a París al cim de l'Assekrem en ple desert del Sàhara; de cala Culip a Cadaqués a Narbona i l'illa Elefantina; de Tunis (antiga Cartago) a la Cuba de Castro; del Xile d'Allende a la Palestina ocupada...

D'Edith Piaf a Georges Brassens; de Zeca Afonso a Claude Debussy; de Camilo Torres a Puig Antich; d'Enrique Líster a Lluís Maria Xirinacs; de Gabriel García Márquez a l'Abat Cassià Maria Just; de Salvador Dalí a sant Joan de la Creu; d'Antoni Tàpies a Juan Rulfo i Eduardo Chillida...

Del cardenal Daniélou a l'abbé Saunière de Rennes-le-Chateau; de Gabriel Marcel a Jean-Paul Sartre; del general De Gaulle a Ben Barka; de Kaneto Shindo a Carl Dreyer; de Le Corbusier a Antoni Gaudí; de Plini el Vell a Maquiavel; d'Hipàcia a Charles de Foucauld; de Flavi Josep a Ivan Illich; d'ETA a Epicur; de Teilhard de Chardin a Pere Casaldàliga...

Una múltiple i perillosa recerca per mirar de trobar, tossudament, el que més s'assembla a l'impossible.

Tradició i Llibertat. Antics fonaments per una nova Catalunya

Tradició i Llibertat. Antics fonaments per una nova Catalunya

Josep M. Gràcia, Ferran Iniesta, Agustí Nicolau

(pròleg d'Albert Sánchez Piñol)

Edicions Bellaterra

2014

236 pàgines

"La gran pregunta que ens formulen els autors és la següent: "D'acord, és possible que assolim una Catalunya independent. Però a partir d'aquell dia, de què omplirem aquest fastuós futur?" (...)

Tradició i Llibertat és una gran aportació a aquest futur col·lectiu perquè, per sobre de totes les condicions necessàries, a una Nació que vol construir-se li cal un requisit suprem, previ a tots els altres: pensar-se (...)

Vet aquí la clau de volta, la profunda originalitat de Tradició i Llibertat:  una invocació a tots els elements no materials que envolten el procés sobiranista. 

Del pròleg d'Albert Sánchez Piñol

Els autors d'aquest llibre són poc coneguts del gran públic, però no dels cercles especialitzats. Josep M. Gràcia és un bon coneixedor del simbolisme tradicional, Ferran Iniesta ho és del pensament tradicional africà i Agustí Nicolau de la tradició espiritual de Catalunya. En aquesta obra, ells amb l'ajuda d'una desena de col·laboradors, presenten els pilars fonamentals d'una Catalunya renovada."

El pensamiento tradicional africano. Regreso al planeta negro

El pensamiento tradicional africano. Regreso al planeta negro

Ferran Iniesta

Catarata

2010

142 págs.

"Este libro ofrece un recorrido por la mansión del pensamiento africano, desde sus fundamentos milenarios hasta sus modificaciones en los últimos siglos de agitación esclavista y moderna. Según el autor, el pensamiento es una cualidad específicamente humana que cada cultura ha desplegado de forma particular; ningún pueblo puede avanzar ni llegar a cierta plenitud clásica si se apoya exclusivamente en modelos de pensamiento ajenos, lo que le lleva a afirmar que la enfermedad principal del África contemporánea es justamente el servilismo teórico de sus dirigentes hacia la política, la economía y la filosofía occidentales y a proponer la recuperación del pensamiento integrador africano, claramente diferenciado de la dialéctica (oposición irreductible de contrarios) que desde Aristóteles preside la filosofía europea. Así, en estas páginas se da la palabra a los pensadores africanos, aquellos que se apoyan en la metafísica, en las grandes cosmologías y en el respeto al animismo, porque son hoy los únicos que hacen frente al modelo moderno, impregnado de individualismo insolidario y de progresismo destructor. Son ellos los que empiezan a imponerse como única ruta para la superación de ese modelo global en el que la humanidad avanza hacia el desastre climático y social, los únicos capaces de ofrecer perspectivas para África y de romper con la "eurofilosofía" y con su incapacidad para convivir con el mundo. 

Ferran Iniesta es profesor titular de Historia de África en la Universitat de Barcelona y dirige el equipo de investigación GESA (Grup d'Estudi de les Societats Africanes) y la red de investigadores ARDA (Agrupament de Recerca i Docència d'Àfrica). Entre sus publicaciones destacan: Antiguo Egipto. La nación negra, El Planeta negro. Aproximación histórica a las culturas africanas, Kuma. Historia del África negra y Emitai. Estudios de historia africana."